Agora

Aquesta pelicula no m'ha agradat massa, se m'ha fet una miqueta llarga i pesada.Tracta sobre els pagans i els cristians. Els cristians volen els mateixos drets que els pagans, i els pagans els hi maten. Despres es revelen els cristians, i els hi tanquen a la biblioteca. L'emperador dona permis als cristians per assaltar la biblioteca i fer el que vulguin. Els pagans s'envan. Anys després, nomès hi han judios i cristians. Hi han baralles, però ganen els cristians.Es situen a Alejandria.Hipatia d'Alexandria: Hipatia va ser una filòsofa i mestra neoplatónica romana, natural d'Egipte, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia,membre i capdavantera de l'Escola neoplatónica d'Alexandria al començament del segle V. Seguidora de Plotino, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, duent una vida ascética. Va educar a una selecta escola d'aristòcrates cristians i pagans que van ocupar alts càrrecs, destacant-se entre ells el bisbe Sinesio de Cirene ?que va mantenir una important correspondència amb ella?, Hesiquio d'Alexandria i Orestes, prefecto d'Egipte en el moment de la seva mort. Davus: un esclau. A ell no se li permet expressar-se en públic sense demanar permís. És un ciutadà de segona, de tercera, fins i tot. Cerca en la religió un refugi. Un lloc en el qual sentir-se persona amb plena llibertat. Ho troba, però la seva fe és forçada, el que li durà a qüestionar-se les incongruències d'uns predicadores que manegen les escriptures segons els seus propis interessos. El de Davus és, potser, el personatge més interessant de Ágora, el qual més evoluciona, el qual té més enjundia. Enfrontat al maleable Orestes i enamorat de la freda i distant Hypatia. Orestes: Orestes, un jove vanidoso que abraçarà la fe cristiana per a salvar-se. Ell està enamorat de Hypatia i ho pregona a plens pulmons. Crítica: La crítica ha convingut que Ágora és una pel·lícula difícil que no va a ésser de molts paladars. El seu caràcter d'academicista imbuïx a l'espectador en una classe d'astronomia dirigida per la bibliotecària Hipatia en les albors de la intolerància cristiana. Una història de religions per a reflexionar però en un marc incomparable, l'antic Egipte. Amb aquest plantejament, la crítica espanyola ha reaccionat positivament però la seva intricada proposta no ha acabat de quallar per a la majoria de la premsa.